Me'n vaig a peu - Me voy a pie

Cal oblidar la teulada vermella 
i la finestra amb flors. 
L'escala fosca i la imatge vella 
que s'amagava en un racó. 
I el llit de fusta negra i foradada 
i els teus llençols tan nets 
i l'arribar suau d'una matinada 
que et desperta més vells. 



Però no vull que els teus ulls plorin: 
digue'm adéu. 
El camí fa pujada 
i me'n vaig a peu. 



Cal dir adéu a la porta que es tanca 
i no hem volgut tancar. 
Cal omplir el pit i cantar una tonada 
si el fred de fora et fa tremolar. 
Cal no escoltar aquest gos que ara borda 
lligat en un pal sec. 
i oblidar tot d'una la teva imatge 
i aquest petit indret. 



Però no vull que els teus ulls plorin: 
digue'm adéu. 
El camí fa pujada 
i me'n vaig a peu. 



Cal carregar la guitarra a l'esquena 
i tornar a fer el camí 
que un vespre gris remuntant la carena 
em va dur fins ací. 
Les ones han de d'esborrar les petjades 
que deixo en el teu port. 



Me'n vaig a peu, el camí fa pujada 
i a les vores hi ha flors.

Joan Manuel Serrat

Que arte, por favor !!

Una se queda embobada escuchando.

La pongo en catalán que es su forma original, pero como en el video está subtitulada, pues así os enterais de la letra que es una preciosidad.

Escucharla y comprenderla, merece la pena.


Si en las orillas hay flores, la cuesta arriba no se hace tan pesada.
Y hay flores ..... muchas, y perfumadas flores !!

Feliz finde.